Una ciutat de cartró pedra

A una setmana de l’inici de la cinquena trobada mundial de les Famí­lies, València pateix una metamorfosi tant falsa com costosa. Després de la crida de l’Alcaldessa de la Ciutat milers de valencians guarneixen els seues balcons amb banderes vaticanes i espanyoles. Una vegada més, la majoria de valencians no tenen cap complexe a fer seua una identitat aliena, qualsevol menys la pròpia. Alguns, desconfiats de mena que som, veiem en tota aquesta maniobra un acte més de precampanya electoral del PP, que segurament preveu un desplegament de càrrecs del partit que farà feredat.

-
En el capí­tol de drames econòmics, cal afegir la despesa en margarides de color blanc i groc que decoren el Pont de les Flors de la ciutat. Els que hi passem per anar a la facultat hem vist com unes saní­ssimes flors de colors roig i taronja eren susbstituides i arraconades del gran event pel color dels seus pètals. Mantenir un dramàtic paral.lelisme amb l’exclusió social de molts individus pel mateix motiu, de ben segur que no li resultarà difí­cil al lector. A aquesta despesa que sembla insignificant però voreja el milió d’euros a l’any, caldrà afegir la cobertura mediàtica de la televisió pública del Paí­s Valencià . Sense dades oficials (com en la resta d’àrees), RTVV ha anunciat que subcontrarà a Mediapro la cobertura mediàtica de tot el sarau, tot just una setmana després d’acomiadar 100 treballadors alguns dels quals portaven treballant a l’ens públic des del seu inici al 1989 encadenant contractes d’obra sense cap estabilitat laboral. Per si encara queda algún optimista en el radi d’acció d’aquest bloc, val a dir que RTVV va tancar l’anterior exercici econòmic amb un dèficit de 163 milions d’euros (deuen anar molt cares les pel.lí­cules d’indis i vaquers que, en castellà , omplen la graella del canal públic).

.
La trobada de les famí­lies, ja va mal plantejada de bon principi. Trobada de quines famí­lies? pare, mare, fills, iaia, gos i xalet a Marina d’or? On queden les famí­lies monoparenalts, les homoparentals, les parelles de fet, les que de fet són parella, les que trien viure en cases separades, les que trien no tenir fills, o adoptar-los. En un Estat Laïc, com pretesament som, totes les famí­lies importen, i no les que tenen la benedicció (mai millor dit) d’un individu de dubtós prestigi.

.
La ciutat de València, espera, amb una calma tensa i una eufòria continguda, l’arribada dels peregrins. Mentrestant ha exclatat una guerra obrta als balcons de la meua ciutat. Partidaris del papa amb banderes vaticanes, espanyoles, retrats del pontí­fex galàctic, membres de la plataforma “jo no t’espere” que ja han distrbuit 8000 banderoles, i com sempre hi ha gent que va la seua, hi ha balcons que encara llueixen banderoles del Llevant U.D., a qui des d’aqui vull felicitar pel seu ascens a primera divisió. Una guerra de plàstic, tela i naftalina que no ens evitarà ser, un cop més, una ciutat de cartó pedra.

.

Al mal temps bona cara

Vist el dramàtic panorama que ens ofereix la visita del papa, és un bon moment per donar-li una mica d’humor a l’assumpte. L’últim episodi ridícul ve del telèfon 012 d’informació de la Generalitat Valenciana. Entre les opcions a escollir hi ha un tecla (sencera) per a la visita del papa. Un gran exemple per a un Estat Laïc com se suposa que és l’Estat Espanyol (és molt suposar). Potser al 012 no aconseguirem el telèfon d’un ajuntament o com resoldre un gestió, però sí que tindrem tota la informació que ens cal sobre un acte religiós, homòfob i extremadament perjudicial per a la nostra salut financera.

–

–

I ara la crua realitat….

Molts valencians no t’esperem

El darrers dies els carrers de València han aparegut amb decenes de cartells amb el lema “Benedicto, te esperamos en València”. Tema lingüístic a part, aquests cartells mig esperituals, mig foscos (la semblança de l’individu en qüestió amb el més dolent de la saga galàctica es inevitable), estan pagats per l’Ajuntament de Valencia (sic).

Aquesta paperassa s’ha d’afegir als 20 milions d’euros que ens suposarà la visita del pontífex a la nostra ciutat. 20 milions, que es podrien convertir en 4 poliesportius públics, o centres de salut, o simplement per aixugar l’asfixiant deute que arrossega el País Valencià (espoli fiscal a part). A més dels números indignants de per sí, alguns dels exàmens finals de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, s’hauran de suspendre, retardant les anhelades vacances d’estiu, perquè el perímetre de seguretat (espiritual per suposat) de dos kilòmetres que envoltarà l’escenari, impedirà quasi amb tota seguretat que els estudiants puguen arribar al Campus.

Si, obraren un miracle, o un parell, i esquivaren el perímetre, haurien d’arribar a peu o en cotxe privat, ja que dels 260 insuficients autobusos amb què compten les línies públiques d’autobús, 200 estaran exclusivament dedicats al transports dels abnegats peregrins. Tant abnegats, que totes les escoles de la ciutat estaran preparades, al més pur estil catàstrofe natural, amb matalassos i aliments per acollir-los. Si els ciutadans de la Ciutat de València, no aconsegueixen agafar un dels 0.8 autobusos que quedaran per línia d’autobus, els quedarà l’opció d’anar a genollons fins al seu lloc de feina, ja que totes les parades de metro del centre de la ciutat estaran tancades per evitar aglomeracions dels peregrins.

Si el lector, té un esperit aventurer insaciable, l’ encoratgem a iniciar l’aventura de conduir per la ciutat. Només un consell, NO intenteu creuar el vell llit del Túria, a no ser que nostro senyor obre un miracle que li permetra creuar el clot, sense atravessar un dels ponts, ja que, pel bé de la fe, estaran també tancats al trànsit. Encomanar-se a la fe, amb fins escatològics o no, suposem que ja és una activitat primària per als 15000 conductors que haurien de passar cada dia pel Pont de Monteolivet, i que des del 3 de maig veuen amb tant gran fervor religiós com les piconadores elèctriques, trenquen el pont per tal d’encabir l’altar de celebracions.

L’Albereda, privada de veure com 25000 nens corren i defensen la seua llengua per les seues artèries, en la Trobada d’Escoles en Valencià, com cada any, acollirà ara si, carpes de menjar i líquid gratuit per als filigresos,(no per la resta que rebrem la factura en forma d’impost municipal) on degustaran un menú “tipical valencian” com escupen, celestialment,els diaris en els darrers dies.

Hòsties consagrades a banda, el valor de la vida dels valencians serà proporcional a com de visible porten el seu document d’identitat (espanyol per suposat) aquells dos dies, sempre i quan no siguen poseidors del verídic “pack del peregrí”, composat d’ampolleta d’aigua, bandera vaticana, gorra, ventall, rosari, samarreta i misal d’oracions, que sense cap mena de dubte absoldran els propietaris de tots els pecats comessos abans i durant la trobada.

Valencians, armeu-vos de fe, i sobretot de paciència, i no us tortureu pensant què hem fet per mereixer tant gran regal. I sobretot penseu, que si no us motiva la visita d’un ex-militant (per cessament del negoci) de les Joventuts Hitlerianes, podeu gaudir de l’altra benedicció valenciana: l’America’s Cup