l’excepció republicana: arriben els reis mags !

La propera matinada, després del que potser serà el darrer àpat familiar dels nadals, mentre cadascú de nosaltres estiguem protegits per nòrdics i mantetes, uns individus maldestres assaltaran consentidament casa nostra per deixar-nos un regal, o dos, o tres, o vint-i-tres (s’ha de competir per tot avui dia), condicionats per la nostra benevolència anual.

Ens despertarem en el nostre últim dia alliberats del despertador, i mig a les palpentes, no per la foscor, sinó per el retorn sobtat a la realitat, ens entrebancarem amb l’arbre de nadal, que ja ressec de tants dies sotmés a la calefacció es desintegra cada vegada que algú passa pel seu costat, i acabarem estesos al sofà enlluernats pels papers de coloraines.

Tot i ser coneixedors de la realitat de tot plegat, som incapaços de dissimular les cares d’il.lusió davant les cares dels més petits, astorats de la capacitat de precissió dels que són encara els seus herois, i de veure petites il.lusions acomplertes per uns instants.

El més grans, també ens il.lusionem amb grans reptes col.lectius, que renovem any rere any, just després d’engolir l’últim raïm. És per això mateix, perquè els somnis col.lectius de llibertat, igualtat i justícia socials s’acabaran per complir, que els únics reis maldestres que deixem entrar a les nostres vides han de ser mags.

Bona nit de reis a tothom!

bona nit de reis

NIT DE REIS

El desembre és molt fosc
Però les llums fan molt maques les coses
La gent omple els carrers
Disfressats semblen bones persones.
Veig els rics empobrir
Com malgasten la seva misèria
Convertint-la en tendresa.

El desembre és molt llarg
Però el gener sempre truca a la porta
Veig uns nens pel carrer
Que no saben que els reis són els pares
Però tothom no té reis
Hi ha qui espera que vinguin els patges
Per tornar-los la vida.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

Estaré més tranquil
Quan la droga comenci a fer efecte
No és la droga el que vull
Que el que vull no es pot prendre amb recepta
Que estic fart d’esperar
Aquesta vida m’ha maltractat massa
M’han fet gran tan depressa.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

El gener és molt injust
Hi ha dinars on tothom és a taula
Però a mi els llums del carrer
M’il·luminen la casa tan fosca
Ja estic fart d’esperar
Tancaré aquesta puta finestra
Que el Nadal no m’agrada.

Demano que es quedin
No vull regals
Que em sento massa sol
Que no dormiré
Vull estar despert
Per veure si estan bé.

GLAUCS

Aquest nadal escriu als reis en català !

Ja que els valencians no tenim per costum això de fer cagar el tió, potser que siga per una derivada de la política depredadora del PP que ens ha deixat sense troncs i sense indústria tèxtil per a fer mantes, encara tirem mà dels únics reis tolerables que hi ha: els reis mags

Aquests dies d’escriure la carta s’ha posat en marxa una nova iniciativa per què puguem fer arribar les nostres cartes a l’orient d’una manera ràpida a través d’internet i en català a més de conèixer com es viu la tradició dels reis arreu dels Països Catalans. Sabieu a Alcoi per exemple hi ha els negres que pugen amb una escala pels balcons de les cases a portar els regals mentre passa la cavalcada pel carrer Sant Nicolau?

A la web que ha posat en marxa la gent del De tot i Més.cat trobareu els diferents models de carta que hi ha per enviar-los als reis i un formulari per poder desconfiar de Correus, que a més està en vaga aquests dies per demandes de millores laborals, i ja va prou atrotinats a portar totes les cartes.

Per cert, no s’hi val a marxar de la web sense escollir el vostre rei preferit…sí, fins i tot ells competeixen a veure qui és el millor. Els mals de la societat occidental es contagien massa de pressa.