Jo també l’acabaré portant (arran del Catalunya-Euskal Herria)

Evidentment no ho faré per una vocació esportiva, i també cal aclarir que em referesc a la samarreta de la Selecció Catalana. Aquest dies en què s’escalfen motors per al Catalunya Euskal Herria, mirant cap a Euskadi, tenim un bon exemple de com s’ha fet les coses. Fixeu-vos en el detall, Euskal Herria i no Euskadi, ja que juguen jugadors dels 7 territoris bascos. I perquè no fer el mateix?

Entenc que no és un procés ràpid, donat que a altres territoris l’afecció a la selecció catalana no és tant alta però tampoc a la valenciana per exemple que ha cancel.lat el seu partit per aquest any per manca de suport econòmic i institucional. A més cal vèncer un altra barrera i és convetir la selecció catalana en una veritable selecció nacional. S’han fet passos com per exemple tenir un benicarlando, com Àngel “Pichi” Alonso de seleccionador alguns anys, i fer jugar Guillermo Amor, de Benidorm amb la selecció Catalana, entre altres.

Fa uns anys vaig acudir al meu primer partit amb la Selecció Catalana, després del Catalunya Brasil, era el torn d’Argentina, total que vam perdre 3-0, però la manifestació prèvia a la qual vaig acudit amb la gent d’Acció Cultural amb el lema “El País Valencià amb les seleccions nacionals” va sr un bon simptoma que el camí cap a l’oficialitat s’havia iniciat. Any després, i ja sabent que la darrera selecció que s’oficialitzarà serà precissament el futbol, s’ha continuat fent camí amb seleccions ja de ple dret, i la gent de la Plataforma Pro-seleccions ha iniciat la seua tasca també al País Valencià (per exemple van acudir a l’Aplec de la Plana).

Crec, que ens passarà com amb la construcció nacional, una selecció de 14 milions d’afeccionats serà més forta que diverses. El camí de l’oficialitat no serà fàcil, però ens uneix una nació i una vocació d’avançar plegats. Ànims a tots els aficionats de la selecció que aniran a passar fred amb tota probabilitat a Bilbao. Alguns valencians veurem per per tv3 (sí, encara es veu a València), un passet més en la desconnexió a Espanya.

Videos:
Anunci Plataforma Proseleccions catalanes
Anunci Seleccions Basques (aqui en castellà)

Foto: Retall de premsa extret del meu suro de l’habitació de El País. Diputats dels Països Catalans amb les seleccions catalanes.

De mentides i censures

 

El dia que Piqué ha plegat del PP per deixar pas a Sirera al capdavant del PP de Catalunya, ha sortit el sol com qualsevol altre. Tanmateix dos episodis ens han fer retrocedir en el capítol de llibertats (en especial de l’expressió) fins als temps en què Sirera no havia nascut i el seu partit no existia i formava part d’un règim dictatorial de primera magnitud.

Després de l’episodi de les caricatures de Mahoma, ara és la revista satírica El Jueves la que pateix d’una manera directa la censura. Una vegada més, és la Casa Real la causant d’un nou episodi de retallada de les llibertats. Si no va tenir prou amb la fi del Persones Humanes, la retirada del Set de Nit (els dos programes de TV3) i la censura del assassinat del Mitrofan (en pau descanse en el cel dels ossos i la mel), ara el fiscal i el jutge han demanat la retirada de tots els exemplars de la revista, i fins i tot la clausura de la seua pàgina web, per la portada que hi ha a l’inici d’aquest post.

El dia que comencen a riure’s d’ells mateixos (un esport saníssim) haurem avançat algun pas que altre cap a la plena normalitat. Ja hi ha prou de sense fer res ja que la Casa Reial, mai demana la retirada de res però les coses es tanquen sense explicació, es continue violentant una vegada i una altra la llibertat de premsa i expressió. On està el problema? Una parella que a més té dues criatures ben criades (a costa de tots) dubte que es dedique a la meditació trascendental, per tant, on està l’obcenitat? En l’electoralisme de la mesura de Zapatero?.

Les reaccions no s’han fet esperar, i sembla que quan arribe la Guàrdia Civil a requisar els exemplars de la revista farà tard, perquè segons informen els mitjans ja porten bon camí d’exhaurir-se. Una vegada més la raó es revolta a la bogeria de l’Audiència Nacional, que deu estar a punt de rebre, si no ho ha fet ja un exemplar de la seua “estimadíssima” Constitució Espanyola enviada per les JERC, on sembla que han oblidat l’article 20 que es refereix a la llibertat de premsa.

 

El cas “seleccions”: continua la bogeria.

Per si l’onada contra la llibertat d’expressió no havia abastat nivells màxims, avui s’ha conegut la sentència contra a Plataforma Pro-seleccions Catalanes per l’emissió de l’anunci en què uns xiquets no deixen jugar un que vesteix la samarreta de la selecció. La demanda interposada per Ciutadans (uns altres guardians de les llibertat democràtiques), esgrimeix que es crea un greu perjudici als nens de l’anunci. Esperem que denuncien a la Federación Española de fútbol per la destrucció continua de nens.